Els Ispis són uns peixets del llac Titicaca que es mengen sencers. Cap, cua; tot. Se’ls arrebossa amb farina, se’ls frig, i després es serveixen en companyia de qualsevol altra cosa. La recepta canònica diu que amb productes típicament paceños (choclo, creïlles, llajwa...), però a mi hui me l’han servit amb arròs bollit i mig plàtan, i la veritat és que l’he disfrutat. Principalment perquè em recorda a les platerades de peixets fregits que ens feia ma mare quan érem més menuts (el gust era idèntic als d’allí, i m’encanta), encara que també ha tingut alguna cosa a vore l’alegria de trobar peix bò, o haver-me quedat tan ple que només he hagut de berenar una vegada. Un bon premi a tot un matí al cementeri canviant els vidres d’un mausoleu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada