El Silpancho és un plat nascut a la ciutat de Cochabamba (d'ahí el cognom) fa a penes 60 anys, però que ja se'l considera típic, no només del seu lloc d'origen, sinó de la gastronomia boliviana en general (ací les coses van així de ràpid). Com es pot apreciar a la foto, està composat per una espècie de galleta gegant de carn de res machucada al batán (com una hamburguesa, però esclafada salvatgement, per entendre'ns) que ocupa tot el plat, acompañada per un sofregit de ceba i tomata (i potser pimentó) i un ou o dos coronant-ho tot. Contundent, no? Doncs ahí no acaba tot. Perquè quan te'l servixen descobreixes -oh sorpresa- que baix d'eixe monument al colesterol hi ha encara una platerà d'arròs bollit amb -com no- creïlles. El més curiós és que aquest opípar plat té una versió bocata, és a dir, tot açò que vos he dit que porta, però entre el pà. Se'l coneix com Trancapechos, i no cal que vos explique per què...
Una curiositat més. A diferència del que ens passa a nosaltres, per exemple, amb l'arròs al forn, a Cochabamba saben qui va inventar el Silpancho. És més, encara hi viu. Li diuen Celia La Fuente Peredo, i com a reconeixement a la seua contribució a l'augment de les enfermetats coronàries, el Govern Municipal de Cochabamba va decidir concedir-li la "Medalla al mérito a la sociedad civil" l'any 2000, i la Medalla del Bicentenari l'any 2010.
Per a que després diguen que ja està tot inventat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada